El Gegant del π · Interactiu

Laboratori de Basilea

Tres experiments per veure com π es cola en una suma on no hi ha cap cercle.

El desembre de 1735, Leonhard Euler va presentar a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg la solució d'un problema que feia més de vuitanta anys que corria per Europa: la suma 1 + 1/4 + 1/9 + 1/16 + …, continuada fins a l'infinit, val exactament π²/6. Els germans Bernoulli i Leibniz s'hi havien trencat les banyes, i la resposta porta π, el nombre dels cercles. És el problema de Basilea, i l'expliquem a l'article «La suma on es va colar π», publicat a El Gegant del π, el blog de divulgació del Centre de Recerca Matemàtica.

Aquí pots tocar el problema amb les mans. A la cursa sumes els termes d'un en un o a milions, i en veus sortir els decimals de π. La drecera d'Euler reprodueix el truc que li va permetre calcular la suma amb dinou decimals, quan fent-ho terme a terme n'hauria necessitat més de deu trilions. I al rellotge dels exponents pots canviar l'exponent i veure que, amb els senars a partir del 3, ningú no ha trobat cap fórmula.

No cal saber matemàtiques per jugar-hi. Tots els càlculs es fan al teu navegador, i la pàgina no guarda ni envia res.

La cursa

Dues sumes infinites surten alhora. La dels quadrats inversos frena i es queda sota un sostre. La sèrie harmònica no s'atura mai, tot i que cada vegada avança més a poc a poc.

10.000

Escala logarítmica, d'1 terme fins a un bilió. Els punts marquen quan la sèrie harmònica passa de 10 i de 20.

Salta a
Quadrats inversos 1 + 1/4 + 1/9 + … + 1/10.000² 1,644834071848065
Sèrie harmònica 1 + 1/2 + 1/3 + … + 1/10.000 9,787606036044382
√(6 × suma)3,141497163947215… π3,141592653589793…

3decimals de π

A un terme per segon, sense dormir ni anar al lavabo: 2 hores i 47 minuts.

La drecera d'Euler

Euler no sumava a cegues. Sumava uns quants termes a mà i la resta, la cua infinita, l'estimava amb una fórmula que s'havia inventat (avui en diem fórmula d'Euler-Maclaurin). Afegeix-hi peces i mira què passa amb els decimals.

10
Peces de la fórmula

Aquí m és el primer terme que no has sumat: ara mateix, m = 11.

Objectiu: π²/6 = 1,644934066848226…

Només sumant

10 termes

1,549767731166541…

cap decimal bo

Amb la drecera

10 termes + 4 peces de la fórmula

1,644934065…

8 decimals bons

Sumant terme a terme, per tenir aquesta precisió et caldrien uns 830 milions de termes.

Fixa't en el 691 de l'última peça. El tornaràs a veure al rellotge, a s = 12. Totes dues coses surten dels nombres de Bernoulli, que porten el nom de Jakob Bernoulli: el mateix que el 1689 demanava ajuda amb aquesta suma.

El rellotge dels exponents

Canvia l'exponent s de la suma 1 + 1/2s + 1/3s + 1/4s + … Als exponents parells, π hi surt cada vegada, amb una fracció al davant. Amb els senars, ningú no ha trobat res de semblant. (I sí, el rellotge és un cercle.)

parellsenar

s = 2

1 + 1/22 + 1/32 + 1/42 + …

= 1,644934066848226…

= π2/6

Comprova-ho: π2/6 = 1,644934066848226…

El problema de Basilea. Euler en va presentar la solució el desembre de 1735, amb vint-i-vuit anys.

Tots els càlculs es fan al teu navegador, amb uns 16 dígits de precisió. A la cursa, per a les sumes llarguíssimes, el navegador fa com Euler: suma els primers termes i estima la resta amb la seva fórmula.

Fet per a El Gegant del π · Centre de Recerca Matemàtica · 2026